dimarts, 31 d’agost del 2010

Exposisió del pintor Amazig, Rachid Bouskri

Des de l'1 al 28 de setembre podreu veure pintures de Rachid Bouskri a l'Espai Abbé Pierre de Drapaires d'Emaús: C. Illa, 56 de 08202 Sabadell.
Horari: dll a dv de 10:00h a 13:00h i de 17:00h a 20:00h
dissabte: 10:00h a 13:00h

El Tribunal Suprem anul·la gran part del Reial Decret 240/2007 que regula la residència dels familiars de comunitaris

El 27 d'abril de 2007 les associacions Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía i Andalucía Acoge van interposar un recurs del contenciós-administratiu davant el Tribunal Suprem contra el RD 240/2007 que regula la residència i la lliure circulació dels ciutadans comunitaris i els seus familiars no comunitaris. La sentència, dictada l'1 de juny de 2010, anul·la molts articles del RD 240/2007, que és la transposició de la Directiva Europea 2004/38/CE, reguladora de la residència i la lliure circulació dels ciutadans de la UE i els seus familiars.
La sentència equipara els familiars no comunitaris d'espanyols als familiars no comunitaris de qualsevol ciutadà comunitari resident a Espanya. Això vol dir que a partir de la publicació de la sentència al BOE s'acabarà la gran injustícia del reagrupament dels pares d'espanyols. Fins ara, si un espanyol (per exemple, un espanyol d'origen bolivià) volia reagrupar els seus pares no comunitaris, havia de complir els difícils requisits del règim general. En canvi, a modo d'exemple, un francès resident a Espanya que volia reagrupar la seva mare marroquina ho podia fer segons el règim comunitari, que és quasi automàtic!
La sentència també anul·la alguns articles del RD 240/2007 que vulneren drets previstos a la Directiva Europea:
- Els fills majors de 21 anys reagrupats i els ascendents (pares) reagrupats podran treballar: un dret previst a la Directiva però no reconegut pel RD.
- La separació legal dels cònjuges no comporta la pèrdua del dret de residència del cònjuge no comunitari, només el divorci (tal com preveu la Directiva).
- La defunció del familiar comunitari no comporta la pèrdua de la residència comunitària.
- Si la parella (un comunitari i un no comunitari) està inscrita a qualsevol registre oficial de parelles de fet d'un estat membre de la Unió Europea, la parella no comunitària té dret a la residència com a familiar de comunitari.
Perquè la sentència produeixi efecte s'ha d'esperar la seva publicació al BOE de la que estarem pendents i informarem de seguida quan s'hagi publicat.
Resum de la sentència: http://www.scaisabadell.info/4.html

dimarts, 10 d’agost del 2010

La trista mort d'Aliasse Diatta

A continuació reproduïm una carta de'n Manolo Carrasco, mestre voluntari de l'SCAI, escrita el 16 de juliol, sobre la mort del jove senegalès Aliasse Diatta qui vivia al programa d'acollida temporal SCAI-Emaús.
Aquesta carta expressa molt bé els sentiments de les persones que des de l'SCAI estem implicades en l'acollida de persones immigrades.
La carta va ser publicada al Diari Sabadell.
MORT A LA PLATJA
Abans d’ahir al migdia es celebrà a la seu local d’EMAUS un acte en recordatori d’un dels seus acollits, un noi senegalés de 17 anys que havia mort ofegat a una platja de Barcelona.
A aquest acte, senzill però molt emotiu, assistiren amics i companys immigrants, personal d’EMAUS i d’altres persones que des de diversos serveis ciutadans van oferir atenció solidària a aquest noi al nostre país.
El recordatori reflectí, amb paraules sentides i silencis expressius, el dolor i la consternació dels assistents per aquesta mort tan temprana i paradoxal (…travessar l’Atlàntic per morir a una de les nostres platges!!), per aquesta mort que ja deu constar en alguna estadística d’accidents…amb tota l’escrupolositat i fredor de les dades oficials que mai no s’interessen per les circumstàncies.
Però nosaltres, si més no, podem pensar en què feia aquest noi tan jove lluny de la seva família i del seu país, podríem interessar-nos una mica en com sobreviuen aquells altres joves, sobretot africans, que veiem sovint passejar pels carrers, consultar els ordinadors de les biblioteques o demanar atenció als serveis d’acollida. O per què tenim entre nosaltres refugiats polítics que no són reconeguts com a tals pel nostre govern.
Vivim temps d’una crisi que hem de pagar els que no l’hem causada. Però a aquests joves no els acomiaden del treball que no han tingut ni els rebaixen el sou que mai no han cobrat. No hi són i no hi consten perquè les finances i els mercats que ens governen, que expoliaren i expolien Àfrica i que dicten les lleis d’estrangeria, no els necessiten ni com a mà d’obra barata.
Si parlem amb ells, veurem que no demanen bonhomia sinó quelcom del sentit de la justicia que tenen tan arrelat.
Manolo Carrasco Amador
16 de juliol de 2010

Quan l'Administració decideix que no podràs fer vacances...

Imagineu-vos que sou persones estrangeres. Teniu permís de residència i treball, esteu treballant, fa molts anys que no heu vist la família i els amics i per fi arriben les vacances del mes d'agost! Teniu el bitllet d'avió reservat des de fa molt temps i us n'adoneu que el permís de residència caduca durant el mes d'agost. Segurament no hi haurà cap problema per tornar a entrar a Espanya perquè teniu el resguard de la sol·licitud de renovació del permís de residència i segons la normativa aquest resguard prorroga la validesa del permís.
Doncs no és així! Per poder entrar a Espanya amb la targeta de residència caducada, a part del resguard de la sol·licitud de renovació també necessiteu un document anomenat AUTORITZACIÓ DE RETORN. Deveu pensar Demanarem doncs aquest document i així podrem viatjar tot el mes sense cap problema.
Doncs no! Aquesta autorització de retorn només es pot demanar quan la targeta de residència està caducada. Si les vostres vacances comencen el dia 1 d'agost i la vostra targeta caduca el dia 15, haureu de limitar el viatge als primers 15 dies del mes. O als últims 15 dies - en aquest cas amb autorització de retorn - ja que el dia 1 de setembre haureu de tornar a la feina.
Abans de l'aplicació d'una Instrucció de la Direcció General d'Immigració del 2008, l'Administració expedia les autoritzacions de retorn a totes les persones estrangeres que presentessin un resguard de sol·licitud de renovació del seu permís de residència, estigués caducat o no el permís de residència. Així aquestes persones podien aprofitar les vacances encara que a l'inici de les mateixes el seu permís de residència encara no estigués caducat i a la data de tornada sí.
Podeu veure clarament com les persones estrangeres en situació administrativa totalment regular poden arribar a quedar-se sense poder trobar-se amb la família i els amics al país d'origen per unes limitacions administratives totalment arbitràries i sense que existeixi cap circumstància objectiva que faci necessària una mesura tan restrictiva.

L'SCAI s'adhereix al Manifest contra la Discriminació i la Xenofòbia

El passat mes de maig l'SCAI es va adherir al manifest Mesures Xenòfobes i Racistes: Resposta política davant la crisis redactat per l'Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) i Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucia (APDHA).

És un manifest contra la criminalització dels immigrants, contra la manipulació política del fet migratori i a favor dels drets i deures per a totes les persones.

Podeu consultar el manifest al següent link: http://www.apdha.org/index.php?option=com_context&task=view&id=760&Itemid=32

divendres, 6 d’agost del 2010

Article d'un dels nostres col·laboradors sobre la situació de crisi que patim actualment


Immigració i crisi

Des que el món és món, la culpa és de l’altre. Durant segles, la ètnia més minoritària i estigmatitzada ha actuat de boc expiatori davant dels problemes i les frustracions que ens concerneixen a tots. La recepta és ben vella: Sigui la tribu del costat, els musulmans de la Península o els jueus del Reich, tota excusa és bona per carregar-los amb les culpes pròpies. I quan el fantasma de la crisi recorre Occident, no falta gent que alça el seu dit acusador cap a l’altre, el de fora, “el que sobra”.

No repassarem aquí el greu panorama econòmic pel que passem des de fa un parell d’anys, i que s’ha estès per tota societat lligada a l’economia de mercat. Sí que podem destacar, en canvi, l’irresponsable comportament d’alguns líders socials i polítics, que no tenen cap problema a l’hora d’agitar l’espantall de la immigració per a formar nous grups de pressió o esgarrapar vots entre els més colpejats per la crisi. Aquest tipus de tic arribista, diguem-ho clar, no es regeix per dretes o esquerres sinó per la més absoluta desinformació i manipulació de dades. Els discursos xenòfobs o obertament racistes no ofereixen res més que una via d’escapament a la ràbia i la frustració general que un context de fallida econòmica provoca. Contra la crisi, llenya al nouvingut; tot oblidant que si nosaltres estem putejats, i perdoneu-me l’expressió, els immigrants amb i sense papers pateixen com els que més la manca de feina i de futur. Mentrestant, aquells a qui hauríem de demanar comptes pel que ha passat segueixen administrant el benestar de tots, còmodament asseguts en els seus dominis de multinacional o de govern feroçment capitalista, tranquils i sorneguers perquè saben que estan protegits, que a l’hora de la veritat sempre sorgirà un govern al seu rescat, o un líder populista que ens recordi que el de fora ve a treure’ns la feina i, si pot, la dona. I en cas de que no en sorgeixi cap, de líder demagog, ja se n’encarregaran ells de fer-ho si els convé, i si no empraran mà d’obra semi-esclava per a reduir despeses i capejar la crisi amb la bitlletera intacta. I aquí potser sí que els immigrants tindran feina. Quan s’hagi de treballar en un taller de costura il·legal o pujar a una bastida sense seguretat aquí sí que rebrem els de fora amb els braços oberts. Perquè nosaltres no voldrem la feina ni bojos. Perquè només els desesperats es juguen la vida i la dignitat. I els immigrants, de tot això, en saben bastant. Mentrestant, davant l’augment de les xifres d’atur de les que nosaltres en som els responsables, sempre els tindrem a mà per a carregar contra ells i oblidar, per uns instants, que en aquesta merda ens hi ha posat els de dalt, no els de baix.

Manel Carrasco. Col·laborador SCAI

L'SCAI surt al càrrer per donar a conèixer la seva Campanya de Simpatitzants

El passat dissabte 3 de juliol, volutaris i tècnics de l'SCAI van organitzar un punt d'informació per a donar a conèixer la campanya de simpatitzants que està en marxa des del mes de maig amb lobjectiu de sensibilitzar els veïns de Sabadell de la tasca que porta realitzant l'SCAI durant aquests 16 anys d'història. El punt va estar situat la Plaça del Mercat de Sabadell. Vam poder comptar amb l'animació dels músics de l'Associació Amazigh de Sabadell. Moltes gràcies a totes i a tots per la vostra col·laboració!